<<Biblioteca de l'escola. 5:15 de la tarda. 4 Alumnes s'han quedat per a estudiar.>>
Es fan les presentacions de cadascun dels protagonistes, mentre es desenvolupen diferents accions.
Es fan les presentacions de cadascun dels protagonistes, mentre es desenvolupen diferents accions.
Ángela: Estudiant/ Lilith: Llegint o dibuixant/ Steve: En el seu ordinador fent un videojoc/ Blanca: Entra a la biblioteca per agafar un llibre i amb curiositat s'apropa a Steve.
Blanca: -Que fas? (curiosa)
Steve: -Res, aparta. (arrogant)
Blanca: -Oh! És un joc?
Steve: -No.
Blanca: -Mentider. Aveure, deixam veure.
Steve: -He dit que no. A més això és cosa meva.
Blanca i Steve comencen a barallar-se i ha fer molt soroll. En l'altra punta de la biblioteca l’Ángela es molesta.
Ángela: -Per favor... Podeu fer menys soroll? No em puc concentrar.
La Blanca i L’Steve callen per uns segons. L’Steve passa de la Blanca i segueix amb el seu treball però Blanca contínua remenant.
Blanca: -Vinga. Només un cop d'ull. (murmura mentre gesticula amb les mans).
Steve: -Serà possible... He dit que no, pesada. (murmura mentre intenta apartar del teclat a la Blanca).
Aquests dos comencen a barallar-se una altra vegada. L’ Angela s'aixeca perquè ja està farta i s'apropa a ells.
Angela: -Però voleu parar d'e fer tant de xivarri?!
La Blanca i l’Steve es queden estupefactes pel crit que acaba de donar Angela. La sala es queda en silenci. La Lilith es gira cap a ells ja que està en la cadira més a prop.
Lilith: -Sabieu que és impossible esternudar amb els ulls oberts?
(http://www.portalplanetasedna.com.ar/datos_curiosos.htm)
Silenci incòmode. Passen uns minuts (hipoteticament). La Blanca aprofita i es llança damunt del portàtil, prement tecles aleatòries. De sobte l'ordinador comença a fer sorolls estranys i es torna boig.
Steve: -Però què acabes de fer?!
De sobte una llum els engoleix. Tot està a càmera lenta. Es veu com cauen a un buit (això també és hipotètic) mentre criden (cosa que no s'escoltarà perquè hi ha música de fons).
Nus (Animació):
Cauen totes damunt de l’Steve.
Steve: -No us heu plantejat mai de fer dieta?
Lilith: -Ah ._.
Es mouen de damunt de Steve. De fons s'escolta a Blanca cridar Zanahorio.
Ángela: -Un moment... On estem?
Steve: -Mer (*bip), crec que som dins del meu videojoc.
Ángela: -Què?!
Steve: -Sí, Crec que és culpa d'aquest ésser d'intel·ligència limitada.
Es giren tots per veure a Blanca, la qual està cridant i donant voltes.
Steve: Veus? El que jo deia…
(silenci)
Lilith: Hi ha una porta al sostre.
Steve, Ángela i Blanca: Què?
(tots callen mentre miren cap amunt).
Blanca: Apa! Però si hi ha una porta al sostre!
(La porta desapareix i apareix una bafarada de diàleg en un racó de la pantalla i aquesta comença a parpellejar).
Veu en off: Benvinguts a Mad-End, un videojoc de realitat virtual on heu entrat i no en podreu tornar a sortir (riure maligne). Com no teniu més opció, escolliu aquí el vostre objecte de poder. (apareix un cub davant de cada personatge)
Objectes:
Lilith- Pinzell gegant. (somriure tènue)
Ángela- Regla gegant. (centelleig en les ulleres)
Steve- Espassa làser. -Que la força m'acompanyi.
Blanca- Conill (Zanahorio). - El meu Zanahorioooo! (crida mentre l’abraça).
Els tres la hi queden mirant en silenci.
Veu en off: La batalla acaba de començar i vosaltres sou el blanc. Quina mala sort per a vosaltres. Haureu de passar per diferents nivells fins a arribar al final... si sobreviviu, és clar. (riure malèvol). Entreu per aquesta porta.
Entren tots per una porta que acaba d'aparèixer enmig de la sala.
Veu en off: Crec que ara em tocarica explicar-vos que va el joc... però no em ve de gust. Endevineu-ho (riure malèvol acompanyat de tos seca).
Ángela: D’acord... I ara que fem?
Steve: Juguem!
La Lilith aixeca el pinzell fins a tocar el botó del sò. Comencen a córrer matant als enemics que els persegueixen. Aquestes escenes practicament es veuen molt ràpid, al sò de la música.
Arriben a l'últim nivell.
Veu en *off: Així que heu arribat fins a l'últim nivell vius... Us deixaria anar així perquè sí, però com que m’avorreixo us separaré. Que vagi bé la caiguda.
Blanca: Quina caiguda?
De sobte, s'obren unes trapes sota cadascun dels personatges. Tots menys la Lilith es posen a xisclar.
Lilith: Sabieu que la paraula "cementiri" en Grec, significa dormitori?
Sala 1: Steve.
Cau al terra (rebota) i una llum l'’enfoca mentres s' aixeca.
Tot està fosc i encara que camini no va a parar a cap lloc.
De sobte veu que s'encenen un parell de llums vermelles al seu voltant.
Steve: -Qui hi ha? (mentres encén l’espassa làser).
S'escolten sorolls al seu voltant, ell es gira però no troba ningú.
Pensaments de l’Steve: -No tinguis por. Segueix mantenint la calma. Has de ser valent. Per què hauria de tindre por si només estic atrapat, sol i en una sala a les fosques d'un videojoc on probablement no en sortiré viu?
Moment en silenci.
Steve: -Bé, és igual. M’hi arriscaré.
De sobte crida, aixeca l'espassa làser i comença a córrer cap als llums vemells (els quals s'han intensificat). S'atura*perquè topa amb alguna cosa i quan aixeca el cap veu una enorme aranya davant seu. Crida com una nena i comença a córrer en direcció contrària mentre una tropa d'aranyes el persegueix.
ESTIL TEATRAL:
ESCENA 1
Biblioteca de l'escola. 5:15 de la tarda. Es veuen l’ÁNGELA, la LILITH i l’STEVE situats equilibradament en l’espai, cadascú en una taula diferent. L’ÁNGELA ocupa gran part de la taula. Subratlla i rellegeix el text, memoritzant-lo. La taula es plena de llibres i apunts, una mica desendreçada. La LILITH es troba a un extrem de la taula, il·lustrant la tapa d’una llibreta. Es mostra molt concentrada en la feina. L’STEVE utilitza un ordinador portàtil que tecleja a un ritme mig frenètic i inconstant. La porta de la biblioteca s’obre. Es veu entrar a la BLANCA,que es dirigeix a la secció de llibres infantils. S’atura el temps.
VEU EN OFF: Ángela. 16 anys. 1r de batxillerat social.[...].
El temps es reprèn. Passen dos segons. El temps torna a parar.
VEU EN OFF: Lilith. 17 anys. 1r de batxillerat artístic.[...].
El temps es reprèn. Passen dos segons. El temps torna a parar.
VEU EN OFF: Steve. 18 anys. 2n de batxillerat tecnològic.[...].
El temps es reprèn. Passen dos segons. El temps torna a parar.
VEU EN OFF: Blanca. 15 anys. 4rt de la ESO.[...].
El temps es reprèn. La BLANC, que es dirigeix als estants, es distreu de la seva tasca, aturant-se darrera la cadira de l’STEVE, atreta per les imatges de la pantalla.
BLANCA(encuriosida): Que fas?
STEVE(para d’escriure. Es gira i mira a la BLANCA arrogantment de fit a fit, fent una ganyota de desaprovació): Res. Aparta.(es torna a col·locar correctament en el seu lloc. Comença a teclejar de nou)
BLANCA(mirant molt emocionada): -Oh! És un joc?(s’apropa a la pantalla de l’ordinador bocabadada)
STEVE(amb menyspreu): No.(sense deixar de mirar la pantalla, aparta la cara de la BLANCA amb una mà mentre l’altre segueix escrivint)
BLANCA(fent-se la enfadada i ofesa): Mentider!(molt insistent, intentant apropar-se un altre cop mentre l’STEVE la segueix apartant amb el mateix mètode anterior)Va, deixem-ho veure! Deixem-ho veure!(es belluga d’un costat a l’altre per intentar-ho veure)
STEVE(bloquejant els moviments de la BLANCA i sense deixar de fer la seva tasca. Molt molest i autoritari): He dit que no. Això no és cosa teva.
La BLANCA segueix provocant, fent que l’STEVE s’aixequi per intentar-la allunyar. L’STEVE forceja amb la BLANCA, que segons desprès, agafa una rabieta i comença a fer molt d’enrenou. l’ÁNGELA, molesta pel xivarri, els mira dos o tres cops furtivament, sense aconseguir res.
ÁNGELA(tocant-se el front i frunzint el seny): -Per favor... Podeu fer menys soroll? No em puc concentrar.(torna la mirada als apunts)
La BLANCA i l’ STEVE callen al moment. L’STEVE mira amb tírria a la BLANCA, es dirigeix al seu lloc i continua la seva feina. De lluny però, la BLANCA segueix intentant esbrinar què és el que hi ha a la pantalla de l’ordinador.
BLANCA(encuriosida): Que fas?
STEVE(para d’escriure. Es gira i mira a la BLANCA arrogantment de fit a fit, fent una ganyota de desaprovació): Res. Aparta.(es torna a col·locar correctament en el seu lloc. Comença a teclejar de nou)
BLANCA(mirant molt emocionada): -Oh! És un joc?(s’apropa a la pantalla de l’ordinador bocabadada)
STEVE(amb menyspreu): No.(sense deixar de mirar la pantalla, aparta la cara de la BLANCA amb una mà mentre l’altre segueix escrivint)
BLANCA(fent-se la enfadada i ofesa): Mentider!(molt insistent, intentant apropar-se un altre cop mentre l’STEVE la segueix apartant amb el mateix mètode anterior)Va, deixem-ho veure! Deixem-ho veure!(es belluga d’un costat a l’altre per intentar-ho veure)
STEVE(bloquejant els moviments de la BLANCA i sense deixar de fer la seva tasca. Molt molest i autoritari): He dit que no. Això no és cosa teva.
La BLANCA segueix provocant, fent que l’STEVE s’aixequi per intentar-la allunyar. L’STEVE forceja amb la BLANCA, que segons desprès, agafa una rabieta i comença a fer molt d’enrenou. l’ÁNGELA, molesta pel xivarri, els mira dos o tres cops furtivament, sense aconseguir res.
ÁNGELA(tocant-se el front i frunzint el seny): -Per favor... Podeu fer menys soroll? No em puc concentrar.(torna la mirada als apunts)
La BLANCA i l’ STEVE callen al moment. L’STEVE mira amb tírria a la BLANCA, es dirigeix al seu lloc i continua la seva feina. De lluny però, la BLANCA segueix intentant esbrinar què és el que hi ha a la pantalla de l’ordinador.
BLANCA(insistint en veu baixa):Va... Només un petit cop d'ull.. Un de molt petit... (tornant a acostar-se poc a poc, fins arribar gairebé a tocar el teclat).
STEVE(respira fons):Serà possible...(murmurant, molt enfadat) He dit que no, pesada. (aparta del teclat a la BLANCA d’una empenta).
L’STEVE i la BLANCA tornen a barallar-se una altre cop. L’ÁNGELA, farta de la situació, s'aixeca de cop, dona un cop fort a la taula i s’acosta amb passos firmes.
ÁNGELA(cridant de manera agressiva): Voleu parar d'e fer tant de xivarri?! Que això és una biblioteca, i no el pati!(respiracions ràpides fortes. Poc a poc van cessant)
La BLANCA i l’ STEVE es queden mirant estupefactes a l’ÁNGELA pel crit que acaba de fer. La sala es queda en silenci. La Lilith sense expressió alguna, es gira cap a ells.
LILITH(amb cara de poker): Sabíeu que és impossible esternudar amb els ulls oberts?
Silenci incòmode. TOTS miren a la LILITH amb cara d’estranyats, mig atordits. LILITH els torna una mirada seca i buida. La BLANCA aprofita i es llança damunt del portàtil,amb expressió trapella, prement tecles aleatòries. L'ordinador comença a treure fum i a fer sorolls estranys. La BLANCA retrocedeix espantada.
STEVE(molt alterat): Però què acabes de fer?!(s’acosta a la BLANCA i la comença a sacsejar) Tu no penses o que?!
La Blanca fa cara d’estar a punt de plorar i l’STEVE la deixa anar de mala manera, molt irritat. De sobte,abans que algú pogués reaccionar, una llum procedent de l’ordinador portàtil engoleix a TOTS. Cauen al buit a càmera lenta mentre criden en silenci. Fosc.
STEVE(respira fons):Serà possible...(murmurant, molt enfadat) He dit que no, pesada. (aparta del teclat a la BLANCA d’una empenta).
L’STEVE i la BLANCA tornen a barallar-se una altre cop. L’ÁNGELA, farta de la situació, s'aixeca de cop, dona un cop fort a la taula i s’acosta amb passos firmes.
ÁNGELA(cridant de manera agressiva): Voleu parar d'e fer tant de xivarri?! Que això és una biblioteca, i no el pati!(respiracions ràpides fortes. Poc a poc van cessant)
La BLANCA i l’ STEVE es queden mirant estupefactes a l’ÁNGELA pel crit que acaba de fer. La sala es queda en silenci. La Lilith sense expressió alguna, es gira cap a ells.
LILITH(amb cara de poker): Sabíeu que és impossible esternudar amb els ulls oberts?
Silenci incòmode. TOTS miren a la LILITH amb cara d’estranyats, mig atordits. LILITH els torna una mirada seca i buida. La BLANCA aprofita i es llança damunt del portàtil,amb expressió trapella, prement tecles aleatòries. L'ordinador comença a treure fum i a fer sorolls estranys. La BLANCA retrocedeix espantada.
STEVE(molt alterat): Però què acabes de fer?!(s’acosta a la BLANCA i la comença a sacsejar) Tu no penses o que?!
